Hi ha persones que no moren quan se'ls atura el cor. Moren molt abans, el dia que deixen d'importar a algú.

El 2024, 23.000 persones van morir soles a Espanya. D'aquestes, 4.800 tenien més de 65 anys i van morir a casa sense que ningú se n'adonés en aquell moment. En 130 casos, el cos no es va trobar fins més d'un any després, segons l'informe El Olvido Silencioso de l'entitat Corazones Guardianes.

23.000
Persones que van morir soles a Espanya el 2024.
4.800
Persones de més de 65 anys que van morir a casa sense que ningú se n'adonés.
130
Casos en què el cos no es va trobar fins més d'un any després.
📍 Cas real · València

L'Antonio F., de 86 anys, va estar 15 anys mort a casa seva sense que ningú el trobés. La pensió es cobrava automàticament i els rebuts es pagaven per domiciliació. Ningú del seu edifici, del seu barri, del seu banc ni de la seva família no va notar que ja no hi era. El van trobar només quan una pluja torrencial va inundar el pis de sota i els bombers van haver d'entrar per la finestra.

I no va ser un cas aïllat. A Madrid, el cos d'una psicòloga cubana es va trobar 15 anys després de la seva mort. A Barcelona, els bombers atenen cada any un centenar de "morts sense acompanyament".

No és un fracàs personal. És un fracàs col·lectiu.

"Cada vegada em passa més, com a jutge de guàrdia, trobar-me cossos de persones grans que fa molts dies que són mortes... No sé si fallen els serveis socials o si s'han trencat els vincles familiars. Però diu alguna cosa del tipus de societat en què ens estem convertint."

Jutge Joaquim Bosch Grau

No parlem de persones "rares" ni que preferissin l'aïllament. Moltes tenien fills, veïns, una vida laboral i social. Però amb el temps, els vincles es van anar desfent i ningú no els va refer. En una societat on el 25,4% de les llars són unipersonals i 2,4 milions de persones de més de 65 anys viuen soles, el risc de desaparèixer en l'anonimat és ben real.

1 Les 4 esquerdes d'un sistema que falla

No hi ha una sola causa, sinó una xarxa de fallades connectades:

2 Trencar el silenci: tecnologia al servei de la calidesa humana

La solució no és reaccionar quan ja és massa tard, sinó actuar abans. Països com el Japó (amb el fenomen del kodokushi) i el Regne Unit (amb una ministra per a la soledat des del 2018) ja tenen estratègies nacionals. Espanya encara no té una resposta estructurada, però el canvi comença per negar-se a mirar cap a una altra banda.

💡

A CuidadIA vam néixer amb una convicció clara

La tecnologia s'ha d'adaptar a les persones, i no les persones a la tecnologia.

Protegir la gent gran no requereix càmeres invasives ni aparells complicats que posin en risc la seva intimitat o la facin sentir vigilada. N'hi ha prou amb una trucada diària, al telèfon de sempre, perquè algú noti a temps que alguna cosa ha canviat, o que aquell dia ningú no ha contestat.

No volem substituir la calidesa d'una abraçada, la visita d'un fill o el truc a la porta d'un veí. Construïm un pont que avisa a temps la xarxa de suport quan alguna cosa no va bé.

3 El més trist no és com moren. És com viuen.

L'Antonio F. probablement va morir de causes naturals. El que de debò inquieta no és que estigués sol al final, sinó que feia anys que estava sol sense que això alarmés ningú.

Sabem si el nostre veí ha sortit de casa aquesta setmana? Només preguntem per algú quan ja és massa tard? No es tracta de ser herois. Es tracta de recuperar el sentit d'empatia comunitària.

Ningú no hauria de desaparèixer sense que algú se n'adoni.
A CuidadIA cuidem per ser-hi, per escoltar i per detectar a temps.
Perquè ningú més hagi de viure, ni de marxar, oblidat.

Vols saber com funciona l'ANA?

Una trucada cada dia que acompanya sense envair i avisa quan importa.

Descobreix CuidadIA →