El febrer del 2021, el govern japonès va fer una cosa que molts països encara consideraven impensable: va nomenar un ministre per a la Soledat i l'Aïllament, amb una oficina pròpia dins del govern. No va ser un gest simbòlic. Va ser una resposta urgent a una realitat devastadora.
Durant la pandèmia, els suïcidis de dones joves al Japó van augmentar un 70%. En una cultura on demanar ajuda es pot viure com una càrrega per als altres, l'Estat va decidir intervenir abans que més persones desapareguessin en silenci.
1 La resposta del Japó: pragmàtica i àmplia
Des de llavors, el càrrec l'han ocupat diversos ministres, i el Japó ha construït un enfocament estructural contra la soledat:
- 2018: Regne Unit
Primer país a nomenar una ministra per a la Soledat, Tracey Crouch.
- 2021: Japó
Nomena el seu propi ministre després d'un augment del 70% dels suïcidis femenins durant la pandèmia.
- Abril del 2024: Japó
Aprova una llei nacional que obliga els governs locals a actuar contra l'aïllament.
- Maig: mes de la prevenció
El Japó declara el maig com el Mes de la Prevenció de la Soledat i l'Aïllament.
2 Iniciatives concretes que funcionen
- Kodomo Shokudo: menjadors comunitaris que ofereixen menjar i companyia als kagikko, els infants que tornen sols a casa amb la clau penjada al coll.
- Centres per a hikikomori: suport especialitzat per a joves que fa anys que viuen tancats a la seva habitació.
- Acords amb les companyies de subministraments per detectar l'aïllament extrem a partir dels patrons de consum.
- Plataformes com Notalone, que integren orientació laboral i suport psicològic.
- Un xatbot del govern que orienta les persones amb empatia cap al recurs adequat.
"Tots els països s'enfronten a aquest problema. El que el món vol saber és com l'aborda el Japó, amb humilitat, a base de prova i error."
Tetsushi Sakamoto, primer ministre per a la Soledat del Japó
3 Espanya: el problema existeix; la resposta, no
El que avui sembla excepcional al Japó és, en realitat, un avançament del que ja viuen moltes societats. A Espanya, més d'1,3 milions de persones grans viuen en soledat no desitjada. A Europa, l'envelliment de la població i la fragmentació familiar acceleren una crisi que l'OMS ja considera un risc greu per a la salut pública.
I, tanmateix, continuem tractant la soledat com un assumpte privat, gairebé vergonyós, en lloc d'una prioritat col·lectiva.
El Japó demostra que una altra resposta és possible.
No es tracta d'omplir el buit amb soroll, sinó de redissenyar els espais on es creen els vincles humans. D'invertir en comunitat. De normalitzar la cura mútua.
Perquè ningú no hauria d'envellir en l'oblit. Ni a Tòquio. Ni a Màlaga. Ni a Barcelona. Enlloc.
Aquest compromís amb la dignitat a la vellesa és el punt de partida de tot el que fem a CuidadIA.
Vols que l'ANA truqui cada dia al teu familiar?
Prova una trucada real sense compromís. Només cal un telèfon.
Demana una trucada de prova →